diumenge, 31 de març del 2013

Abans que s'acabi el dia...





Un any ha passat, un any fa avui. No aniré pas al cementiri, mai ho he fet, allà ja no queda res. No hi ha la persona que estimava, ja vas volar. No es queden els mors entre la pols, la seva ànima no s’agafa pas a les cendres.

Havia pensat en dur-te unes flors a l’església però, on les puc posar?

També havia pensat en buscar-te un poema però, malgrat que jo no en sé, quines paraules serien millor que les meves? Les més sinceres, les que surten del cor.

Podria agafar el poema de l’Auden perquè també va haver un temps en que vas ser el meu nord, el meu sud, el meu est, el meu oest: el meu dia de treball, el meu dia de descans. Va haver un temps en que eres el raig de sol que entra per la finestra i poses llum i escalfor al món tancat de la meva habitació.

Després..., potser ara sí que saps, ja entens el que va passar després. El dolor i el desengany, les contradiccions, el ara sí, potser més tard, quan em vingui bé. El joc del tira i afluixa, les mirades desconcertades, el no entendre res. I el cansament, maleït cansament, el saber que tot era inútil per més que em rebel·lés.  

El dolor de no tornar-te a veure segueix. Tan sols l’he enfonsat dins del cor, dins la memòria però no ha desaparegut i cada cop que treu el cap sento una mossegada dins meu i corro a frenar els records perquè no pot ser que ja no et pugui recuperar, no tornar-te a veure. I si no et puc trobar, no hi haurà consol.

Continuaré entre el soroll, arrossegada pels temps que vivim els que quedem. Semblarà que no ha passat res, que els morts desapareixen sense deixar rastre, que el patiment s’esvaeix. Jo sempre sabré que no és veritat, només posem taps per no sentir i seguim fent soroll per a no veure les ombres en la soledat.

Pel que fa a les flors, les porto en el meu cor, amb totes les ganes de poder oferir-te-les. Em queda aquell record del dia que vaig baixar a les Rambles de Barcelona per portar-te unes com ofrena de reconciliació. Això no va quedar pendent; ens va faltar saber-nos trobar. I ara, el dia ja s’ha acabat.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada